M'agrada aquell instant preciós.
Aquell espai de temps líquid, injectat de morfina,
dins la penombra del crepuscle que no pertany encara
ni al ahir
ni al avui,
ni al demà.
Aquell diví moment en que sens paraules en ho diem tot.
Nus, i amb la pell salada.
jueves, 17 de marzo de 2011
Alta Muntanya
Et segueixo amb la mirada...
És com si dels meus ulls sortissin
fils invisibles que, connectats a tu,
segueixen els teus moviments.
Ets com un estel dansant amb el vent.
Tant amunt, que tinc por de trencar
els fils i perdre't dins els núvols de fum
i de gent.
Però, no sóc jo qui et governa.
Ets tu a mi qui em fa dansar
dins la música del desig.
El desig de conèixer l'olor i el tacte de la pell.
De dibuixar-te amb els dits, d'omplir-te la boca.
D'estripar-te la roba i que tu m'estripis a mi.
De mossegar-te els llavis i sentir el foc
de les teves ungles clavant-se'm al cor.
El poder de la imaginació
domestica el desig.
-- segueixo mirant-te --
És com si dels meus ulls sortissin
fils invisibles que, connectats a tu,
segueixen els teus moviments.
Ets com un estel dansant amb el vent.
Tant amunt, que tinc por de trencar
els fils i perdre't dins els núvols de fum
i de gent.
Però, no sóc jo qui et governa.
Ets tu a mi qui em fa dansar
dins la música del desig.
El desig de conèixer l'olor i el tacte de la pell.
De dibuixar-te amb els dits, d'omplir-te la boca.
D'estripar-te la roba i que tu m'estripis a mi.
De mossegar-te els llavis i sentir el foc
de les teves ungles clavant-se'm al cor.
El poder de la imaginació
domestica el desig.
-- segueixo mirant-te --
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
