jueves, 17 de marzo de 2011

Migdiada a la cova de l'ós

M'agrada aquell instant preciós.
Aquell espai de temps líquid, injectat de morfina, 
dins la penombra del crepuscle que no pertany encara
ni al ahir
            ni al avui,
                         ni al demà.


Aquell diví moment en que sens paraules en ho diem tot.
                  Nus, i amb la pell salada.  

Haiku

La neu,
la neu és la pàgina en blanc
on la ploma del temps reescriurà
una nova primavera.

Alta Muntanya

Et segueixo amb la mirada...
És com si dels meus ulls sortissin
fils invisibles que, connectats a tu,
segueixen els teus moviments.


Ets com un estel dansant amb el vent.
Tant amunt, que tinc por de trencar
els fils i perdre't dins els núvols de fum
i de gent.


Però, no sóc jo qui et governa.
Ets tu a mi qui em fa dansar
dins la música del desig.


El desig de conèixer l'olor i el tacte de la pell.
De dibuixar-te amb els dits, d'omplir-te la boca.
D'estripar-te la roba i que tu m'estripis a mi.
De mossegar-te els llavis i sentir el foc
de les teves ungles clavant-se'm al cor.


El poder de la imaginació
                                  domestica el desig.


-- segueixo mirant-te --