PERDÓ, EM PERDO.

Quan els fets són fets de paraules que arrenquen les llàgrimes i demanen quelcom més que perdó,
l'amargor d'haber-te fet mal em deixa gelada l'ànima i em fa nedar dins el plor.
I cada llàgrima escriu una paraula que només el destí podrà esborrar.
I quan cerco dins meu un bocí de tros teu, 
una força que bé de l'infancia l'arrenca i l'enfonsa dins d'un mar ple d'equivocacions forçades que ni deu
de les més grans abraçades em donaran la pau que,
sensa voler he trencat.
I ara, que l'he trobat no vull deixar-lo sol,...
I no vull que em deixis sol.
Quan poso la ma dins de les meva buida butxaca i trobo un full que un dia vaig embrutar de paraules d'amor i,
ara el refaig per que el que sento es veritable,
i com la flor que neix després de l'hivernatge 
em servirà per obrir-me el cor i fer-me sentir-te tant propera
que,
encara que no em vegis com jo era,
l'amor que sento,encara és més fort.
I entenc que la ferida es fonda i que potser prendràs la decisió que a mi em farà recordar qui soc i on era.
Per això he escrit tantes vegades allò,
i t'ho diré de nou un mil·liò de vegades.


T'estimo,...

i et demano perdó.

VA...VE

Que difícil és equivocar-se
quan ho tens tot tant ben planejat.
Encara més difícil és reconeixer't dins l'error.
tot hi així, ho fem,
planegem,
dons,...
la cagem;
Quan més difícil, millor ens surt la marrada,
i més llunyà ens queda el punt de tornada.
El que per un és humiltat,
per l'altre és vanitat.

La veritat, com la culpa...
és ben negra.

PER QUE!

Per que sento quan em parlen.
Per que aprenc ràpid i amb ganes.
Per que flirtejo amb la lluna i el mar.
Per que no tinc ni un duro.
Per que sacrifici m'és igual que amor.
Per hi veig més de lluny que de prop.
Per que ho veig i ho sento tot.

Per que, tu no ets tu,
i,...jo no soc jo.

Per que soc molt, moltíssim més,
i,...
millor.

LES VEUS QUE NO PODREU CALLAR (al genocidi americà)

Canta l'ànima de la terra...

I la remor de la seva veu desperta
els fills dins de les seves tombes.
Canta i desenterra la sang
que ja no corre lliure.
La sang que ara brolla per 
les desèrtiques conciències
que ja només,
volen oblidar.


Canta per fer reviure,...
I desperta,
amb la pluja de llàgrimes
que cels antics
han guardat amb recances,
germà rera germà,
i va cridant i cridant que,
-Encara no són tots morts!
que,
-No hem perdut la guerra!
que,
-Els fills dels seus fills
no hauran conegut mai cap
paradís!
que,
-No callaran mai el gran i profund esperit
que canta!
que,
-Ja no quedaran ombres per
desenterrar la carn oblidada!

COSES QUE OMPLEN ESPAIS.

Proba't la peça que t'ha robat el cor capritxós i
viatja pel camí del gust amb regust,
per trocets de vides que ja s'han escrit
i retorna-les a la substància del dia a dia.

El que busques no ho trobaràs,
serà ell qui et sobtarà i se't pujarà al damunt,
com el fum del capritx,
que fuig tal com ha vingut,
i defuig de ser una peça més del rebuig.

A la fira de la "pulga",
tots són caps, peus i ulls que miren
les ombres del temps
que també hi brillen.
Fireta d'ombres del temps
que encara somnien.
 

PROJECTEA

La música,...d'on surt sinó del cor.
Ens ressegueix totes les venes,
s'enfila bullint la sang,
ens supura notes de mel i de fel,
explota dins del cap i ens
envola l'ànima...

Tot el que hem deixat enrere,
ressona i rau amb mi.

INPATIENCE (p.l.B)

Esperar,esperar, esperar...
No em crec i em desconec.
No veig que res, a part de petits trossets de mi,
puga perdre.
Sembla que tot sigui allà,
a l'altre costat del blau mirall...
tot és allà, allà, enllà on ets tu,
etern somriure,
eterna i tendra amiga.