jueves, 17 de marzo de 2011

Alta Muntanya

Et segueixo amb la mirada...
És com si dels meus ulls sortissin
fils invisibles que, connectats a tu,
segueixen els teus moviments.


Ets com un estel dansant amb el vent.
Tant amunt, que tinc por de trencar
els fils i perdre't dins els núvols de fum
i de gent.


Però, no sóc jo qui et governa.
Ets tu a mi qui em fa dansar
dins la música del desig.


El desig de conèixer l'olor i el tacte de la pell.
De dibuixar-te amb els dits, d'omplir-te la boca.
D'estripar-te la roba i que tu m'estripis a mi.
De mossegar-te els llavis i sentir el foc
de les teves ungles clavant-se'm al cor.


El poder de la imaginació
                                  domestica el desig.


-- segueixo mirant-te --

No hay comentarios:

Publicar un comentario