L'ÀGUILA I EL JAGUAR I LA SERP...I JO

Una casa dins el cel, i un col·librí que vola com un falcó.
L'espígol, les roses, l'esperit del jaguar.
La font del lleó que dóna la pota i una gossa que vigila i guarda el tro.
Les cartes marcades, els fideus xinos i una gota que cau de la porxada;
l'últim sempre sóc jo.
La pau i la fosca, ... la tornada, un bri de vent i l'olor de la gent.
I al mig de les tres dones, els somriures i els riures de bigotis de gat que parlen de ratolins de blat de moro i el gris que va plorant pels teulats.
Un llit, un bressol de mosquits, la pell que crida la mà i la mà que dóna i també sap rebre.
Alfàbrega, sal i pebre, un sofregit i una síndria i un dit, que fa pessigolles als camins que obre el cor de qui em parla, mentre també escolta.

(p.l.B)

Somnio amb tu...
Cada nit,
quan dormo...
Cada matí,
quan em desperto,
continuo el somni
amb els ulls ben oberts...

Quan s'estima,
un hi veu molt millor;
Igual que el meu cor,
si l'empeny l'amor,
també bategarà amb més força.

DALLA

Un dia d'aquest vindrà el senyor de la dalla,
i ell,
no fara tries entre el gra i la palla.

ELL VOLIA QUE NO, PERÒ HA ESTAT UN SI.

Avui el destí
ha lluitat de valent;
Com els últims esforços d'un peix intentant alliberar-se
de l'ham;
Com un martir suicida, volia morir
matant,
matant-me a mi.
Però l'he vençut, i ja no tornarà més,
a enfosquir-me el dolç camí que tu pintes
de mel.

Ja no tinc por d'anar allà on vull anar.
I ja se quines son les cartes marcades
de la baralla macabre que tot jugant
em volien ferir.

No,
avui no era tan sols una batalla,
era la guerra dels cent paranys.
I el meu somriure l'ha tallat
com la dalla tomba al blat.
I, encara que torni a brotar
al ben mig de la negra palla,
sempre l'estarà esperant,
el meu incombustible i
etern somriure esmolat.

VAL LA PENA

I tot el que em passa...
em passa per que estic boig
per estimar,
i esclar...
per que  m'estimin.

Però, no perdré el cap...
Potser tan sols
unes llàgrimes que escriuran un riu,
que morirà al mar,...
Per tornar a començar, de nou,
el vell plaer,
de tornar-te estimar.

FAMILIA

No et fallaré Mare;

No t'oblidaré Pare;

No et perdre per el camí,
ni perdre l'amor que m'has ensenyat...
dins de cada arbre, dins de cada llibre,
dins de tot el que viu i respira,
Germà!

No us marciré mai
l'ànima daurada
que meu sempre regalat Germanes!

Que quan ens separi el repicar més trist
de les campanes,
tan sols el vent
serà l'únic sospir de desgana,
per l'amor que meu donat
i em feu cada dia sentir.

LA NINA DELS MEUS ULLS (p.l.B)

Si això és un somni,...
Què faig amb els ulls ben oberts?
Estic mort?
Dormo despert?
No,que no em confongui,...

El cel és ben obert,
i hi caben llamps i trons
i també,
estels de tots els colors...


Què, que ja arribo a port?

No, aquest és un camí,
                                       que potser,

ja no te fi.