PERDÓ, EM PERDO.

Quan els fets són fets de paraules que arrenquen les llàgrimes i demanen quelcom més que perdó,
l'amargor d'haber-te fet mal em deixa gelada l'ànima i em fa nedar dins el plor.
I cada llàgrima escriu una paraula que només el destí podrà esborrar.
I quan cerco dins meu un bocí de tros teu, 
una força que bé de l'infancia l'arrenca i l'enfonsa dins d'un mar ple d'equivocacions forçades que ni deu
de les més grans abraçades em donaran la pau que,
sensa voler he trencat.
I ara, que l'he trobat no vull deixar-lo sol,...
I no vull que em deixis sol.
Quan poso la ma dins de les meva buida butxaca i trobo un full que un dia vaig embrutar de paraules d'amor i,
ara el refaig per que el que sento es veritable,
i com la flor que neix després de l'hivernatge 
em servirà per obrir-me el cor i fer-me sentir-te tant propera
que,
encara que no em vegis com jo era,
l'amor que sento,encara és més fort.
I entenc que la ferida es fonda i que potser prendràs la decisió que a mi em farà recordar qui soc i on era.
Per això he escrit tantes vegades allò,
i t'ho diré de nou un mil·liò de vegades.


T'estimo,...

i et demano perdó.