I tot el que em passa...
em passa per que estic boig
per estimar,
i esclar...
per que m'estimin.
Però, no perdré el cap...
Potser tan sols
unes llàgrimes que escriuran un riu,
que morirà al mar,...
Per tornar a començar, de nou,
el vell plaer,
de tornar-te estimar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario