LES VEUS QUE NO PODREU CALLAR (al genocidi americà)

Canta l'ànima de la terra...

I la remor de la seva veu desperta
els fills dins de les seves tombes.
Canta i desenterra la sang
que ja no corre lliure.
La sang que ara brolla per 
les desèrtiques conciències
que ja només,
volen oblidar.


Canta per fer reviure,...
I desperta,
amb la pluja de llàgrimes
que cels antics
han guardat amb recances,
germà rera germà,
i va cridant i cridant que,
-Encara no són tots morts!
que,
-No hem perdut la guerra!
que,
-Els fills dels seus fills
no hauran conegut mai cap
paradís!
que,
-No callaran mai el gran i profund esperit
que canta!
que,
-Ja no quedaran ombres per
desenterrar la carn oblidada!