Esperar,esperar, esperar...
No em crec i em desconec.
No veig que res, a part de petits trossets de mi,
puga perdre.
Sembla que tot sigui allà,
a l'altre costat del blau mirall...
tot és allà, allà, enllà on ets tu,
etern somriure,
eterna i tendra amiga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario