El desig, salvatge,
cavalca lliure i desbocat dins les prades del meu cognitiu.
A vegades, la seva llibertat m'empresona
dins els barrats de la por,
del rebuig.
A vegades
m'arrenca les àncores deixant-me a la deriva,
dins una falsa calma.
Em deixa gairebé immòbil dins una mar
emmirallada que m'enlluerna i escull.
A vegades m'empeny a descobrir nous camins
i nous paisatges. (un amor que no te port)
El desig, és el destí, que vull arrencar del temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario