Aniversari

Davant el mirall
observo el meu trist bagatge.
La trista col·lecció de "kronos"
irrepetibles, però que es van repetint.

Sóc només la peça perduda d'un trenca closques
que es munta amb ells ulls closos?
És l'estupidesa una malaltia?
Calen més errors i horrors propis o impropis
per entendre la lliçó?
Quina és l'actitud,
quina serà la consciència que
m'alliberarà de continuar dormint
amb ells ulls oberts?

No,
no tinc res ja a perdre,
però sempre vaig perdent.
Observo, davant d'aquest mirall,
que els anys de vida que em resten
són ben bé un regal.
Un regal, totalment innecessari.