Vosaltres;
Que us afalagueu de conèixer tant,
que us ompliu la boca amb els
dolços rajolins de la mel de l'amistat.
Vosaltres, els altres.
Que esclateu amb falces rialles,
ebris de desitjos, esquitxats de banals lloances,
de somnis que suren com el plom dins
oceans de trista i pura hipocresia.
Vosaltres;
capitans de vaixells de paper
que cerqueu el tresor de la llibertat
dins les illes de les vostres carteres.
Que us agrada tant treure les palles dins
els ulls dels altres i apagueu el foc
de la vostra consciència amb les
llàgrimes de la traïció.
Vosaltres, els altres.
Que no sabeu trobar-vos ni tan sols
en la vostra solitud.
Que us amagueu com guilles
dins la fosca de les ombres
de les vostres mentides.
Cecs, de no voler-hi veure!
Sords, de no voler-hi sentir!
Muts, infaris de boca grossa i
llengües peludes!
Afamats de panxa plena!
Vosaltres, els altres.
Que veniu a explicar-me batalletes
fetes amb soldadets de plom.
Que viviu perpetuament
dins eixorques repeticions.
CONY D'ASTRONAUTES
DEL UNIVERS DE LES PEIXERES!
VOSALTRES,...ELS ALTRES.
MAI, MAI, MAI!
nosaltres
No hay comentarios:
Publicar un comentario