PIROTERÀPIA

Avui he encès foc
al jardí de la meva consciència.
He cremat els vells rostolls,
les bardisses que no deixaven
créixer-hi res.

Hi he posat també un munt de
fulles mortes caigudes 
del vell arbre del temps
per què així enriqueixi la terra
eixorca, i hi rebrotin
els bons pensaments.

El fum, altívol,
primer m'ofegava
amb l'amalgama de records
gasosos.
Després m'he deixat portar
damunt del núvol,
que s'enfilava fins als cims
que encara tenen la còfia blanca.

Qui sap si de les cendres
tornarà a néixer l'esperança.
l'esperança de fer net d'una
vegada, i tornar a desfer
els somnis que em faig
cada matinada.