CORRER PER EL BOSC.

A vegades, els sentiments
per més forts que són,
no els puc escriure.

llavors, he de córrer per el bosc
i enfilar-me per les branques,
fins les més primes i altes
on puga llençar tota la ràbia
al vent;
O bé,
M'hauré d'empassar tota la sorra 
dels deserts que travesso.
La sorra que sepulta les tombes,
mudes, infaries,
que guarden les respostes 
del meu conscient inconscient.
A vegades els sentiments,de tant forts que són,
s'escriuen sols.
A cada pas,
                a la mirada,
dins l'ànima.