L'últim bri d'esperança
se l'endugué,d'una ventada,
el mes d'Abril.
I al mig de les prades
florides
i jau ara, la meva ànima
gelada.
Potser si el sol l'escalfa,
s'envolarà, amb els perfums
de la mel i les argelagues;
Ben amunt,
fins als cims alts
de còfies encara blanques,
cristalitzant-se
en petits diamants
de mil i una
fragàncies.
L'última de les esperances
se l'endugué,
d'una forta
llevantada,
el florit més d'Abril.
No hay comentarios:
Publicar un comentario