Com m'agrada mirar els ocells;
sota la fina cortina
d'un plugim de maig,
quan la tarda ja fina
i el meu cor s'imagina
com les gotes
juguen amb els teus cabells.
Com m'agrada fer el xafarder,
i mirar-los recollir els trapaus
i amagar-se i cercar raser
entre les branques dels arbres
que traspassen la tanca
del galliner.
I si tu tens aquest ulls tant vius,
i t'hi fixes tan sols un moment,
veuràs on tenen llurs nius.
Dins la cabana, dessota la figuera,
a la teula que fa cinc
de la barbacana...
Fins hi tot al cel
del teu firmament
hi nien...,
els estels
que em guien, que m'acompanyen,
al mig de tanta gent .
No hay comentarios:
Publicar un comentario