Avui he plegat un xic més tard.
M'he deixat portar per la rierada
productiva.
Per fi desconecto la màquina.
Sento el seu sospir d'alleujament i
es relaxa i emmudeix lentament.
Ara sec al vestidor i em llevo
la roba de treball.
Arquejo l'esquena cansada
i sento com s'enrampa
la nou del coll després de fer
un badall.
Masses hores nedant a contra corrent.
Faig el camí de tornada ja ben fosc.
El dia és curt ara.
El blau elèctric del cel,
la cara xata de la lluna,
plena no se ben bé de què,
és tot el que em cal.
Els meus ulls s'ho mengen tot.
Un cop a casa,
m'alimento orgànicament
i després sec al balancí.
Viatjo dins la meva xarxa
mental,
i intento conservar tot el que val,
i el que no:
deixo que s'ho emporti
la son que ja comença
a dormir el meu petit Mon.
No hay comentarios:
Publicar un comentario