Ja sé que no m'estimes.
De fet,sempre ho he sabut.
No m'ha fet falta esbrinar-ho, ni consultar
oracles ni llançar les cartes
ni que em llegeixin les mans.
N'he fet prou mirant els teus ulls.
Els ulls que ja no em miren quan parles
del futur i de canvis.
I em pregunto?
Cal per deixar-me de banda generar
tant d'odi, tant rebuig i descomfiança?
Cal allargar-ho tant?
No pots fer que la história s'esborri suaument,
amb el pas del temps?
Vols que t'odii?
Vols que sigui un càstig infernal?
Ja ho sé,
vols que t'odii per què així no t'oblidi mai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario