El mar,
m'omple el cor de pau
i els llavis de sal.
Em porta dins la barca
del temps fins a platges
blanques d'esperança
i em diu que és l'hora
de rebatejar-se, de tornar
a sentir-se salvatge i
d'enfilar les ones i saltar
amb l'escuma daurada
del mar que més calma
i redreça tots els sentits.
El mar,
que desterra a tots els deus i
reflota tots els esperits
que fa temps jeien adormits
dins un oceà de tot,menys
pacífic.
Hi tornaré,
fins hi tot quan encara hi he d'anar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario