En acabar la guardia
he penjat totes les pinces
de colors al fil de l'horitzò.
La lluna creixent i l'esquer perfecte.
Recullo el fil de cuca i no se si
he pescat o ho soc jo.
Tinc els peus molls, de posar-los a dins
de tantes galledes,
plenes de tres parts de llàgrimes i una de somriures.
No m'enganxo ni a l'ham ni a l"ohm"
però si que m'atrapa la fam de
travessar el mar i enfilarme a les roques
de l'altre banda i d'esperar
que m'ajudis a sortir
de l'aigua.
Ja se nedar,
ja se volar,
ja se estimar.
Ara,
ara no ho vull fer sol
No hay comentarios:
Publicar un comentario