EL LlUMÍ SOLITARI

Fa temps, el foc que vas encendre era fet de ximples encenalls.
Dons encara fumeja la cendra.
El foc que portem dins, pot éssser més gran o petit depenent del fred que es tingui.
Quan més fred tenia, més petit era el foc, i jo, jo estava glaçat dins un bloc 
de gel anomenat solitud.
Em vas fer dansar damunt de les tristes brases fent-me treure les meves debilitats de fakir de fira, i mi vas fer vessar galletades de llàgrimes.
Em vas posar dins un infern de butxaca, vaig traspassar el dolor i la pena.
Si, vaig conéixer l'infern del solitari llumí.
Tu jugaves amb foc, i jo m'hi escalfava l'ànima fins fe-me bullir el cor.
Del xup-xup n'ha sortit un arbre.
L'arbre que avui et dona l'ombra amiga.
L'arbre que un altre dia serà de nou encenall de fogueres grans o petites.
Tot depen del fred que es tingui.