Accepto el favor si només és un favor.
Si no em lliga, si no em condiciona
[l'existència.
Un favor no obliga a res més que rebre'l.
No és moneda de canvi, ni cap penyora.
És el plaer de rebre'l quan el necessites
el que fa que hipotequis la memòria no
deixant que se l'emporti l'oblit.
Plaer per qui el dona i alliberament
per qui el rebi.
Els favors no els fan els impacients ni
els solitaris/es.
S'equivoquen.
Tan sols el que fan és
cridar l'atenció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario