PRIMER VAN ÉSSER ELLES. (p.l.B)

Primer van arribar les
orenetes.

Jo encara no m'havia espolsat
l'última gebrada de les espatlles,
i tot d'una, mirant al cel, 
aquell cel tant blau i cristal·lí
de finals de març, les vaig veure.
I m'ho van dir.
Després se'n van anar..., segur cap al nord, 
no feien pinta de ser de per aquí.
Però, com que en se una mica, del parlar dels ocells, 
vaig entendre el que em volien dir;

Al cap de pocs dies, n'arribaren més,
i aquestes ja parlaven una mica més llatí.
Em confirmaren el que ja havia intuït,
la primaberna ja és aquí.

I amb elles,
les que fan i desfan totes 
les parelles,
es despertaren totes 
les criatures del cel,
mosques, mosquits i abelles.
I amb elles, també vingué
la mel del teu bes.


Avui, i com sempre,
he mirat el cel blau i cristal·lí,
amb algún que altre núbol despistat,
de finals del mes de maig,
i els he vist;
Els falciots ja son aquí.

Passen com bales arran de teulat
reclamant un tros de blau,
xisclant esvalotats
i dient-me que ja s'ha encès
la flama
que sempre em fara costat.