Corren cossos sensa cap
xisclant terroritzats.
Els ocells canten engabiats
per les teulades.
L'última guineu
dissecada.
Els arbres, com
fantasmagòrics
baobabs, jeuen
amb les arrels despullades.
L'aire fètid i l'aigua
enterbolida fan fàstic.
L'esperança, cega,
camina a les palpentes.
La il·lusió perduda.
Tot el que escric
és un eixorc adéu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario