lunes, 16 de mayo de 2011

ESPERO TRANQUIL.

Què hi ha després dels teus llavis?
El mar?
No em preocupa,
ja se nedar.
I darrera els teus dolços pits?
Valls, cingles, muntanyes i estimballs?
Tinc forces per escalar-los
i no em fa por
mirar cap avall.

I què faré després
al desert del teu somriure
absent?
Veure de les meves llàgrimes
i deixaré que m'ompli 
de sorra la boca el vent. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario