HIVERNADA ( primera part del primer acte)

El camí comença i acaba gelat
dins la nevera del meu cor.
I els teus records son com glaçons,
cristall de llàgrimes que van construint
ponts de silenci entre tu i jo.
Silenci que només trenca l'udol famolenc
                                                        [del llop.
Allà, a l'erm estepari,
al desert gelat de les decepcions.

Sol...
Si amb tu, jo no era (res)
sens tu no vull ésser més. (res)
Sol...

Ara, la trista pluja s'ha transformat
en una feixuga pàtina de neu que
ha esfondrat el càlid refugi que havíem
construït amb cada abraçada, amb cada bes...
Blanca pàgina on hauré de reescriure
una altre historia,
un camí nou, un altre altre...

Sol...
Per què era amb tu, o res!
I, res, res és el que era.
Sol...